Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Vilanova i la Geltrú
La Biblioteca Museu Víctor Balaguer és un dels primers museus catalans construïts de nova planta, un edifici molt propi del gust del segle XIX en el qual s’hi han conservat l’estètica i les col•leccions originals. Entrar a les primeres sales és fer un viatge en el temps i topar amb un pavelló de belles arts com els que hi havia a les exposicions universals vuitcentistes. Actualment, té un fons que supera les deu mil peces, i per la rellevància de l’art català que s’hi exhibeix, va ser nomenat, per llei, secció del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Des del primer dia, custodia també un important dipòsit de pintura barroca del Museu del Prado que atrau l’atenció dels visitants, sorpresos de contemplar obres de El Greco o Rubens en una localitat mitjana a redós del massís del Garraf.
La institució va ser fundada l’any 1884 pel polític i escriptor Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona 1824- Madrid 1901). A diferència d’altres centres que tenen darrere un nom propi, com el Museu Marès, el Museu Picasso, o el Guggenheim, el Museu Balaguer no es diu així perquè el fundador fos un artista, ni - estrictament– un col•leccionista. Tampoc és la casa-museu d’un escriptor, com ho és la de Verdaguer o la de Dickens. Aquest cas és especial. Balaguer era un polític liberal i un home de lletres reconegut, que arribant a la seixantena –vidu i sense descendència- va fer aixecar un edifici expressament per encabir-hi la il•lustre acadèmia catalana que tenia en ment. I, curiosament, ho va fer a Vilanova i la Geltrú, una ciutat de la costa amb capital indiano que es trobava immersa en una etapa de certa efervescència en aquella Catalunya de la Febre d’Or. S’ha dit que va escollir Vilanova en agraïment als vots rebuts, que li van permetre iniciar una carrera política ascendent. En tot cas, des del moment en què va obrir les portes al públic, el museu va rebre un allau de donacions que van atapeir acceleradament les sales, en uns anys en què la mateixa capital catalana encara no tenia un museu d’art oficial. Les donacions venien per part de destacades personalitats del món cultural i polític, i en major proporció d’artistes de l’època, especialment pintors de la generació dels realistes i, posteriorment, dels modernistes (Martí Alsina, Anglada Camarasa, Rusiñol, Casas...)
L’edifici es va encarregar al mestre d’obres Jeroni Granell i Mundet (Barcelona, 1834-1889). La primera pedra es va col•locar al 1882, poc després de l’arribada del ferrocarril a Vilanova (1881), que trencava, per fi, la barrera natural del massís perforat per túnels oberts a cop de pic i pala. La construcció de Granell seguia un esquema similar al palau per a exposicions d'art que havia projectat ell mateix a la Gran Via de Barcelona (aixecat al 1868 i enderrocat al 1874). L’estructura té forma de temple amb un pòrtic central i dues ales simètriques: la biblioteca en una banda i el museu en l'altra. La unió la corona una cúpula semiesfèrica des d’on es gaudeix d’una formidable vista de la ciutat fins al mar. Aquesta imponent construcció estava situada al bell mig d’un jardí, encerclat per una tanca de ferro forjat. Balaguer, que va ser ministre d’Ultramar mentre Cuba i Filipines eren colònies espanyoles, va fer-se dur palmeres i plantes exòtiques d’Amèrica i Àsia per plantar-les en el seu jardí. Amb els anys ha quedat com una petita illa verda enmig de la trama urbana.
L’arquitectura presenta una ornamentació historicista molt eclèctica. Seguint la tendència del XIX d'imitar estils decoratius del passat, l’edifici està farcit d'elements (neo) egipcis i grecs, amb detalls com plantes de papir o frisos geomètrics. Les seves parets despleguen un ric repertori iconogràfic. Una sèrie composicions històriques, dissenyades pel pintor Josep Mirabent i Gatell (Barcelona, 1831-1899), s’esgrafiaren entre pilastres representant l’evolució de les disciplines humanístiques (l’art, la ciència, la tecnologia i la literatura). En la simbologia d’aquests esgrafiats s’hi ha relacionat sovint la vinculació de Víctor Balaguer amb la maçoneria, ja que s’hi troben icones tan significatives com el compàs i l’escaire. Víctor Balaguer, efectivament, va ser maçó del Ritus escocès antic i acceptat . L’entrada principal, sustentada per dues columnes i rematada per un timpà, recorda els portals de les lògies maçones. D’aquí que s’hagi interpretat sovint, que Balaguer va construir un museu i, alhora, un mausoleu.
A l’interior, les parets de la pinacoteca, plenes fins a l’alçada de set metres del sostre, transmeten la mirada d’un altre segle a través de paisatges, retrats i al•legories, sortits dels pinzells de Rigalt, Urgell, Vayreda o Fortuny. A continuació, la Sala Prado exhibeix el dipòsit de barroc espanyol i flamenc, amb pintures religioses de Ribera o Murillo, escenes mitològiques de Rubens o retrats dels Borbons, signats per Goya. La resta de la planta és un autèntic gabinet de col•leccionista on armes, ceràmica i vidre conviuen amb peces exòtiques procedents de Filipines, la Xina o el Japó. També són destacables les seccions precolombina i arqueològica, amb la mòmia d’un infant portada d’Egipte per Eduard Toda (1855 - 1941).
Al primer pis hi ha les col•leccions que van ingressar durant el segle XX, després de la mort de Víctor Balaguer. L’anomenat Llegat 56 ofereix un excepcional recorregut artístic de camí cap al segle XX: Mir, Sunyer, Llimona, Nonell, Gimeno, Togores, Nogués... En l’extrem oposat, l’espai es dedica a artistes contemporanis, amb teles de principis de la dècada dels seixanta, d’autors recentment desapareguts com Ràfols Casamada, Hernández Pijoan o Guinovart, entre d’altres.
Tot plegat, cent anys d’història de l’art català i una vida de novel•la relatada en aquest gran monument històric.
Mireia Rosich Salvó
Directora del Museu
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada