Divendres va ser la primera vegada que el veia, després de sentir-ne a parlar tant. Em va agradar l'espai, i crec, que la sonoritat és bona (des de la meva humil opinió). La primera part va ser amb l'OCG sola, tocant obres de compositors vilanovins, de Toldrà, que li dona nom a l'equipament, i de Leonora Milà. A la segona part, juntament amb el cor Isquione (i instruments de vent que van afegir-se) van interpretar la Missa de Glòria de Puccini. Alguns moments brillants, grandiloqüents. Estava ple. He tingut debats amb els amics aquests dies, de nou, sobre la capacitat. Vilanova necessita un auditori de més capacitat? Neixem petits? Ens quedem a la meitat de camí amb tot? O no? Seria (i serà?) difícil omplir de manera regular una platea més gran? Vilanova ha crescut molt, però el públic cultural també? És només un tema relacionat amb el tipus de programació? He sentit opinions de tot tipus. El que fa patir ara, però, no és si l'omplirem més o menys, si no com el programaran amb els pressuposots retallats de l'administració per als propers anys.Aquest estiu em perdré les actuacions que hi faran del FIMPT perquè soc fora.
Fins la tardor, segurament, ja no hi podré tornar. A veure la programació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada