Per casualitats de la vida, al costat de les dues torres de Bologna vam trobar un taller d'una gravadora que també era botiga. Un espai molt petit i molt ben aprofitat. Venia els gravats en diferents caixes i també tenia una bona mostra penjada amb marcs a la paret. Allà mateix entintava i estampava, davant del públic, molt interessant. Em va explicar que no feia servir àcids, ni perclorur ni nitrats, però la paraula italaiana per dir-me com cremava la planxa no la vaig entendre ni retenir. Li vam comprar algunes coses. Les embolicava amb paper de gravar mateix i un llaç de color vi. Molt delicat. Ens va confessar que feia molts dibuixos d'arquitectura perquè era el que més venia, tant per la gent de fora com pels propis bolognese. Si no, chiuso! Va dir.
En la seva web es pot veure un vídeo del procediment, que també el tenia posa't a l'aparador, cosa que em va semblar molt bona idea. La manera d'estampar continua essent un misteri per a a la majoria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada