Gao Xingjian a la galeria Senda

Galeria SENDA presenta la segona exposició del premi Nobel GAO XINGJIAN (Ganzhou, Xina, 1940). La mostra fa un recull de la seva producció més recent, 15 peces que coincideixen en la seva mateixa tècnica: tinta xinesa sobre llenç.

Gao Xingjian acostuma a explicar que les seves pintures comencen on les seves paraules no arriben. I és que si bé la seva activitat com a pintor i escriptor s'ha desenvolupat de forma paral·lela i és fruit d'una mateixa dedicació, i malgrat literatura i art són fonts d'inspiració recíproques en la seva obra, no hi ha lloc per a les paraules sobre els seus llenços. "L'estètica de la creació" que defèn en els seus escrits, no deixa lloc al dubte: la pràctica de la creació artística ha d'evocar el sentiment estètic, on allò primordial és generar sensacions.

L'única relació que les seves pintures poden conservar del seu interès per l'escriptura, tal vegada sigui l'ús de la tinta xinesa, que les vincula amb l'ús mil·lenari que la cultura xina ha fet de l'art de la cal·ligrafia. Tanmateix, l'ús que fa d'aquest material no remet ni a paraules ni a conceptes, sinó que pretén despertar els nostres sentits. La seva pinzellada, de gest espontani, explora les possibilitats matèriques de la tinta. La intencionada absència de color, confereix al blanc i al negre la qualitat de la llum i l'ombra en totes les seves pintures. Allò sensorial, es tradueix doncs en formes imprecises que fluctuen entre la figuració i l'abstracció.

Les seves pintures neixen de la complexitat de l'existència, del desassossec, la soledat i l'espiritualitat intrínsecs a l'ésser humà dels que l'autor corrobora la impossibilitat de la seva explicació. D'aquí el perquè la seva recerca s'orienta a intentar expressar-ho per mitjà de la tinta. Això converteix les seves pintures en evocadors paisatges interiors que emergeixen de formes abstractes i que només per mitjà de l'espectador troben la seva definició. Perquè si existeix alguna cosa que Gao valori per damunt de cap altra és la llibertat de l'individu, l'única cosa que li permet la desalienació i distinció respecte la massa. I és precissament quan l'espectador exerceix el seu dret al judici estètic, que aquest pot sentir i comprendre des de la seva pròpia subjectivitat allò que l'artista projecta en les seves pintures.

Gao Xingjian, nascut a la ciutat de Ganzhou el 1940 és una figura polifacètica que ha exercit com a escriptor de novel·la, poeta, director de teatre i dramaturg, autor d'òpera, crític d'art i de literatura, així com també artista plàstic. Després d'estudiar francès a Pequín, va treballar com a traductor i a continuació com a guionista del Teatre Popular de les Arts de Pequín. L'estrena de les seves obres de teatre La senyal d'alarma (1982) i L'estació d'autobús (1983), va motivar que les autoritats xineses decidissin limitar la seva llibertat d'expressió acusant-lo de contaminació cultural i finalment el 1986, la seva obra era prohibida. Gao va decidir aleshores exiliar-se a Paris, on resideix des de 1987 i on va obtenir la ciutadania francesa el 1998. Va ser en el seu país d'acollida on va publicar, entre altres, La muntanya de l'ànima (1990), la novel·la que va acabar de consagrar-lo com a escriptor, prèviament a l'obtenció del premi Nobel de Literatura el 2000 i que el va convertir en el primer escriptor xinés en aconseguir-lo, a la vegada que suposaria que el nomenessin Cavaller de l'Ordre de la Legió d'Honor pel president de la República de França. La seva faceta com a pintor ha estat reconeguda per la crítica internacional, i des de 1985 ha exposat amb regularitat a diferents localitzacions d'Europa, EUA i Àsia, a més de formar part d'importants col·leccions arreu del món; d'entre aquestes exposicions, cal esmentar la seva presentació el 2002 al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia.