Sento a Artur Ramon parlar del mercat de l'art, de les subhastes i de la situació de Catalunya en el mercat internacional. Li agraeixo la sinceritat i la claredat. Les grans vendes es produeixen entre dos o tres països, millor dit, ciutats. Nova York, Londres, i després ja no ve París, ve Hong Kong. Després sí, França, Alemanya i la resta del món. Espanya i Cataluya estan dins del gran sac del 10 % de la resta del món, i aviat països emergents com la India ens passaran al davant. L'ofici i el gremi d'aquí està molt dividit. El client dispers, i sovint, despistat. Un objecte no té qualitat d'antiguitat només pel fet tenir molts anys. Hi ha una ratlla claríssima entre antiquari i brocanter, encara que s'entestin alguns a fondre-la. La Universitat viu d'esquena a l'objecte (i al món), i els Museus, funcionem en solitari, no tenim mai partida per comprar,ni s'estimula el capital privat invertir en fons comuns, l'administració va lenta, i no hi ha una política pública clara d'adquisicions per aconseguir un determinat perfil de col·lecció. El seu secret és una bona formació. Ull entrenat. Instint pel negoci. I criteri a base d'anys. Vaig sortir molt estimulada. Ens va proporcionar molts llibres que em vull mirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada