1.31.2011

Elle s'appelait Sarah, la maduresa de Kristin Scott Thomas

Vaig anar al Verdi a veure-la fa dies, amb una amiga, i no m'havia recordat de posar-la al blog. Molt bona, molt dura. Un episodi no massa divulgat de nazis a França, nazis francesos, del país, no alemanys. Es va encomanar el salvatgisme, i costa d'admetre. La nena de la família jueva sobreviu. Basada en un llibre de Tatiana de Rosnay que ha estat un best seller a França. Com diu la meva amiga al seu propi blog, vam sortir amb el cor encongit. Le Marais que és un barri de referència, ara me'l miraré d'una altra manera. A la Scott Thomas els anys se li posen bé.


Paris, mai 2002. Julia Jarmond, journaliste pour un magazine américain, est chargée de couvrir la commémoration de la rafle du Vel' d'Hiv. Au cours de ses recherches, elle est confrontée au silence et à la honte qui entourent le sujet. Au fil des témoignages, elle découvre, avec horreur, le calvaire des familles juives raflées, et en particulier celui de Sarah. Contre l'avis des siens, Julia décide d'enquêter sur le destin de la fillette et de son frère. Soixante ans après, cela lui coûtera ce qu'elle a de plus cher. Paris, le 16 juillet 1942 : la rafle du Vel' d'Hiv'. La police française fait irruption dans un appartement du Marias. Le petit Michel, paniqué, se cache dans un placard, et sa grande soeur Sarah, dix ans, l'enferme et emporte la clé en lui promettant de revenir. Mais elle est arrêté et emmenée avec ses parents.