12.05.2010

Si el Chillida Leku tanca...

Aquests dies la premsa va plena del tancament del Chillida Leku. El dissabte hi havia un reportatge interessant a El PAIS amb un artile de la Isabel Landa "¿Cabe tanto museo de autor?" i un d'opinió del Zugaza "Un Síntoma" que també vaig trobar encertadíssim.


Landa analitzava centres com els dedicats a Chillida, el de l'Oteiza, la Fundació Miró, la de Tàpies, la de Dalí , i el centre de Guerrero a Granada. La complexitat per finançar-ho i poder seguir obrint portes. El suposat casament público-privat no sempre es produeix, i no sempre és un casament feliç. El més independent de tots resulta ser el de Dalí, que s'autofinancia amb vendes, drets i recursos propis sense requerir l'ajut de l'administració, un cas excepcional. Un equipament d'aquestes característiques té un cost molt elevat de manteniment. I en això Zugaza també hi feia incidència. Tota la colla de museus i centres d'art contemporani que s'han obert de punta a punta del país des dels noranta, amb uns edificis nous que han xuclat inversions milionàries, després no tenen un pressupost ordinari ni un programa coherent que ho faci estar a l'alçada del que s'esperava en el moment d'edificar-ho. I totes aquestes línies de moda han provocat la desviació dels diners cap a sectors de la contemporaneïtat en detriment d'altres espais ja existents amb col·leccions històriques, artístiques o arqueològiques de primer ordre.