11.13.2010

Embarrocar o desembarrocar
















La setmana passada vam anar a la inauguració de l'exposició del CCCB "D_efecto barroco". Estava comissariada per Jose Luís Marzo, un desl professors que hem tingut aquest mes. La inauguració com a tal, una mica accidentada, perquè només podia transcórrer de 8 a 9, clavat. Només per poder accedir a la segona planta va haver de venir un senyor amb una clau i deixar-nos pujar per l'ascensor (no nem pa' bé). Amb la qual cosa, tot havia d'anar una mica (massa) ràpid. Crec que haver-ne parlat directament amb l'ideòleg del tema ens tenia situats. A més, el profe Marzo ho feia molt bé, amb ritme, amb ironia, amb molts exemples. De fet, en alguns moments em va fer riure molt. També haig de dir, que si no hagués escoltat prèviament totes les seves explicacions (i consideracions) no sé si hagués arribat a entendre la tesi de l'exposició. Hi ha molt de material, calen hores d'escoltar els audiovisuals i de llegir. I cal, sobretot, entretenir-se a desentrellar la idea. Sempre he dit que les exposicions del CCCB m'agradaven perquè feien pensar. En aquest cas, la intenció de ser molt crític amb la hispanitat em sembla un bon punt de partida, però no tinc clar, encara, si com a espectadora ho acabaré d'entendre. Concepte feixug. Comparteix comissariat amb Tere Badia, la de l'hangar.

Text del web del CCCB:
Aquesta exposició, comissariada pels historiadors d’art Jorge Luís Marzo i Tere Badia, vol desgranar la relació entre el mite hispà i la seva principal estratègia de supervivència: el barroc. D’entre les imatges utilitzades en els països hispans per a construir i legitimar la seva identitat i la seva memòria, la barroca ha estat la més duradora, estesa i influent, sovint a costa d’ignorar altres línies argumentals igual de rellevants.