Dança al Poble Sec, el Mercat del barri

Avui llegeixo a la premsa que el Francesc Casadesús vol portar la dansa programada des del Mercat de les Flors al barri, al barri del teatre, el Poble Sec. Em sona, em sona això de portar les coses a peu de carrer. En una entrevista, quan li fan la pregunta de rigor: ¿Qué pretende con eso? , la resposta de rigor, de tots els agents culturals en les darreres dues dècades és previsible: Que la danza forme parte de nosotros, que deje de ser una cosa extraña, difícil y lejana. Y luego está la ciudad y el barrio. Teníamos ganas de lanzar este cable, romper las paredes del Mercat, salir de esa plaza cerrada en sí misma e irradiarnos, invitar a participar. Em sona tant, tantes vegades que s'ha de fer proximitat,el Macba i el seu Raval, les obres del MNAC penjades en banderoles per les reixes de la ciutat, museus fent de centres cívics, centres civics fent de museus, s'ha de divulgar, per al vulgo, .... i la sensació, amb els anys, és que és difícil. La gent, són persones, persones ocupades, hiperestimulades, i el veí que tingui dança al seu carrer, al seu propi balcó, o al mateix replà de l'escala, apart de divertir-se amb l'anècdota d'aquell dia, anirà al teatre del Mercat de les Flors, a dues passes de casa seva, el dia despréso la setmana següent? Ho dubto. Perquè no hi ha anat fins ara? No subestimem a la gent? A quants gestors, museòlegs, i activistes culturals no se'ns passa l'exposició que volíem veure o la pel·lícula que acaben traient abans que puguis anar al cinema? No es pot amb tot.