Picasso davant Degas, sortim de les monogràfiques

Anem a veure l'exposició de temporada al Museu Picasso. La cua de turistes que visiten el museu es va allargant pel carrer Montcada. Fem un cafè a la terrassa del museu tèxtil i comprovem que han canviat tot el bar i l'han posat més de disseny. Pugem a l'exposició. El color del muntatge és un gris molt bonic, entre gris i marró, color pedra?. A la primera sala hi ha molta gent. M'atabala. Segueixo. Em sembla més interessant una exposició que confronta dues maneres de fer i, en aquest cas, dos moments diferents. Les obres de Degas eren de 1880 i pico i les de Picasso posteriors, anys vint. Dones, moltes dones. Les ballarines, les prostitutes, les cortesanes, les que planxen, les que es banyen. Picasso era un torero, gran artista, el que tu vugluis, però segurament una de les personalitats més depredadores que coneixem. Degas, un dandy.

Important: he vist molts monotips, aiguatintes, maneres negres, i aiguaforts - algun amb punta seca, i raspat- que no havia vist mai. Degas fa uns monotips amb tutús de ballarines, molt gestuals. Monotips, un món infinit també.