Em costava reconèixer el Jonnhy Deepp amb aquell maquillatge. El tàndem amb el Burton ja l'han fet moltes vegades, i el triangle es tanca amb l'Helena Bonham Carter, la seva dona. En algun reportatge vaig llegir que vivien a la mateix casa però separats, cadascun en una planta, o en una ala, no ho recordo. Així no es molestaven i es veien només quan tenien ganes. Recordo que una de les darreres estades a Londres el vaig veure fugaçment al Tim Burton al carrer i em va sorprendre molt. Té el mateix aspecte que veus a les fotografies, alt, despentinat, amb ulleres de pasta negre i vidres blaus, i un abric negre llarg fins als peus. Era per la zona de l'estació de Paddington que va passar per davant nostre com una aparició.En veure l'Alícia vaig recordar la lectura del conte de fa mil anys i em ressonava la frase de la reina dolenta: "Que le corten la cabeza!", que jo en el meu cap de nena me l'havia imaginat amb una determinada cantarella, diferent de la que sortia al doblatge. La imaginació d'aquesta gent és admirable, però quan acaben les pel·lícules del Burton, estic desolada. Sempre són móns molt tristos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada