"Autobiografía sin vida", Félix de Azúa en elegia

Abans de marxar a Berlin em vaig quedar a poques pàgines d'acabar aquest llibre. Feia dies que no agafava un assaig d'història de l'art generalista, i quan va arribar a casa aquesta petita narració, va ser com una senyal de que havia de posar-m'hi. S'ha de tenir un passat i un nivell de pensament per poder fer aquesta àgil repassada del món artístic occidental, des dels inicis fins la modernitat, a partir de l'experiència personal. Passatges amb el símbol universal de la creu cristiana, o l'entrada al món medieval, en poques frases, és una manera de fer-te anar a vol d'ocell pels segles. Agafen ganes de llegir més sobre art, no en termes de teoria, si no de vivència. En aquest sentit ho fa molt bé. El seu diccionari de les arts, que ja deu tenir una dècada, també em va semblar interessant, i a vegades, el consulto de nou perquè m'aporta una definició fora dels cànons. Hi ha poca gent que pensa avui dia, poca poca.... Estem més per la imatge que per la paraula, per l'eficàcia que per la profunditat.