Va ser un gran concert, els Mishima en directe em van tornar a agradar moltíssim i el David Carabén, no sé que té, però té una algu. Personalitat, segurament. Després van començar els noruegs i feien patir una mica perquè volien un entorn silenciós i tranquil i els barcelonins en una nit d'estiu a la fresca no hi havia qui els fes callar. Però la cosa es va anar animant i amb la sortida a l'escenari del violinista i el contrabaixista, el crescendo va anar agafant volum. Amb tot, el proper cop millor en un auditori tancat i un seient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada