La India, un mite, un somni, un enigma, un repte

Hi aniré algun dia, no sé si amb monzons o sense, però hi haig d'anar

Sílvia Pérez Cruz, un descobriment

Covava l'ou de la mort blanca, poema de la Marça

Estiu 2008, Irlanda

Estem pensant en les properes vacances i rememorem els viatges dels altres anys.
Al 2009 vam estar a la Provença i el 2008 a Irlanda, un viatge de verd i de pluja, creus celtes, castells derruits, penyasegats sobre el mar. Cliffs of Moher.

By your side, Sade

You think i'd leave your side, baby
you know me better than that
think i'd leave you down when you're down on your knees
i wouldn't do that
i'll do you right when you want(?)
and if only you could see into me
oh, when you're cold
i'll be there, hold you tight to me
when you're on the outside, baby, and you can't get in
i will show you, you're so much better than you know
when you're lost
you're alone and you can't get back again
i'll find you, darling, and i'll bring you home
if you want to cry
i am here to dry your eyes
and in no time, you'll be fine
you think i'd leave your side, baby
you know me better than that
you think i'd leave you down when you're down on your knees
i wouldn't do that
i'll do you right when you want(?)
and if only you could see into me
oh, when you're cold
i'll be there, hold you tight to me
oh, when you're low
i'll be there by your side, baby
oh, when you're cold
i'll be there, hold you tight to me
oh, when you're low
i'll be there by your side, baby

Temps de flors

La casa encendida

Portem una peça de l'Artigas i dues del Cumella a una exposició sobre el poeta Rosales a la Casa Encendida de Madrid. "La casa encendida" és el títol d'un dels seus poemes. Em sorgeixen dubtes quan veig un espai modern, amb una programació volgudament alternativa i unes noies amb pentinats "vinatge" a la part de coordinació tècnica que organitzen exposicions d'un autor declaradament falangista. No sé com m'ho haig de pendre. Al muntatge veiem llum de fibra òptica i ens subjecten els fràgils gerros de coll llarg amb una plastilina neutra nova. Prenem nota. També hi ha una correu de Jaén amb un Zabaleta preciós.

Museo Romántico, Madrid de nou

El Museo Romántico de Madrid va estar 10 anys tancat i s'ha obert fa poc, el passat desembre, amb el nom de Museo del Romanticismo. És nacional, depèn directament de l'Estat. Està en un lloc cèntric de Madrid, seguint recte per Fuencarral en direcció a Alonso Martínez. Tot està nou de trinca, lluent. Les tapisseries les han dut de París. Cada habitació té un color, verd pujat, granatós, blau gris, mostassa, rosa salmó. El circuit el marca una catifa. Cada objecte té una cartel·la metàl·lica ne dos idiomes. El finsla de la visita pots tocar pantalles en diferents interactius i existeix també una casa animada per balls i àpats de l'època amb audiovisuals projectats en una maqueta d'edifici a escala gran. Una visita molt interessant, amb els tècnics de la cas que ens expliquen el procés i ens proporcionen moltes dades. Anem en cotxe. Autovia Madrid-Saragossa, terrible!

http://museoromanticismo.mcu.es/

Yamore, Salif Keita

Je taime mi amoré menebêff fie
Ene le arabylyla to much

Namafiye, namafiye guni yerela ba namafiye Niere a ná nifon
Ye namo kofue nerum silê don kile le, ina kola ahaha
Rile enela munuku mo sô
Nienama kofiye, soro falê é mo sonho mana osi koté
Nanana nekona, dê I lêlê fon

Je taime mi amoré menebêff fie Nê comf fop ach ari
Ene le arabylyla to much Xurin né bi feu J taim

Un tem fé, si un tem fê
No também viver sem medo e confians
Num era mais bisonho
Olhar de nos criança ta a tornar brilhar de inocença
E na mente CE esvitayada
Temporal talvez ta mainar
Na brandura y calmaria
Nosso amor ta vins cansando
De ser luta e resitencia
Pa sobreviver nas tormenta
Na brandura y calmaria
Nosso amor ta vins cansando
De ser luta e resitencia
Pa sobreviver nas tormenta

Je taime mi amoré menebêff fie Boi nhat zefiu, ermãos
Ene le arabylyla to much Boi etud nhiafieu, la paz

Xeritava pá, beru kuyê mobiliko yoi nhÊ
Ahaha rilê ene La munuku mo sô
In deburu ieu kordaine
Sank é noite a namo a cantor
Ê enela mulnuku mo sol
Yo sakenem mo sol

Un tem fé, si un tem fê
No também viver sem medo e confians
Num era mais bisonho
Olhar de nos criança ta a tornar brilhar de inocença
E na mente CE esvitayada
Temporal talvez ta mainar

Chet baker, nits sense lluna

Cumella, entre ceràmica i escultura

Un dels bons ceramistes del país, situant la ceràmica contemporània al nivell de les gran arts. De Granollers, serà que el Montseny inspira a treballar la terra amb les mans. Les seves obres són gresos de formes simples, de la simplicitat que agrada i que es fa aviat un clàssic. Té obra a molts museus del món. Fa un temps vaig anar a portar un gerro molt alt i estilitzat a una restrospectiva que li feien al Museu de Granollers, i veig que d'allò n'ha quedat una web biogràfica. Ara me l'emportaré a Madrid, amb un Llorens Artigas.

http://www.antonicumella.org/

Set webs per viatjar

http://es.travelzoo.com/: les 20 millors ofertes trobades per internet

http://www.villanao.es/: lloguer pisos i apt

www.tripadvisor.es: avisos, recomanacions, comentaris

www.trabber.com: vols

www.mirayvuela.com: vols

www.officialtravelguide.com: oficines de turisme

The Museum of everything

LLegeixo en un suplement de viatges que es va obrir a Londres un museu de tot, i em fa gràcia fins i tot el títol. Un mite fet realitat, artistes outsiders a Primrose Hill. Trec un breu del Time Out:

"The Museum of Everything is a new art venue in Primrose Hill dedicated to the creativity of obsessive, marginalised individuals. Helen Sumpter goes inside.

Hermit, hobo, medium, savant, autistic schizophrenic- just some of the descriptions applied to the creators of the 200 extraordinary works on show in a new art venture called The Museum of Everything. The artists represented here are all outsiders; untrained individuals, often socially marginalised and psychologically fragile, whose drive to create powerful, fantastical drawings, paintings"


www.museumofeverything.com

L'elefant de Barceló

Aquest cap de setmana hem estat a Madrid. Davant del CaixaForum hi havia una immensa escultura del Barceló, de 7 o 8 metres, un elefant que s'aguantava per la trompa. Impressionava. Jo no podia evitar plantejar-me com havien fet aquella bèstia amb bronze. M'imaginava a la cera perduda, però la pell tenia tantes rugositats... He estat mirant, i ho van fer en una fundició del país basc. Es veu que el Barceló normalment ho fa a França. He llegit que van haver de treballar 27 peces diferents que ensamblades han fet la figura. Interessant, una gran feina.

"La técnica fue el segundo motivo que llevó a Barceló a Eibar. En la villa armera propusieron la digitalización en tres dimensiones, una técnica que permitió al artista trabajar sobre un volumen mucho más aproximado al real. Se trataba de una estructura de porexpan en la que Barceló realizó el modelo utilizando tela de yute y el mallazo metálico y que necesitó de grúas de gran tonelaje para manipularlas.

Después, el propio creador realizó el modelado a mano y la proyección de escayola. "Al elefante sólo lo tocaba él. Su gente le preparaba kilos de escayola pero hasta el último poro lo ha hecho él. Vino a trabajar con un equipo de cinco o seis personas que le preparaban los materiales para que sólo tuviera que poner su impronta: la textura, los detalles, las arrugas", comenta Rodríguez.

Tras esta fase Alfa Arte siguió con su labor: la fundición a la cera perdida. Para facilitar su manipulación el original se dividió en 27 piezas que durante meses se han trabajado por separado para darles patina negra y el acabado una vez ensambladas".

Variacions en policarbonat i lino

Més motius vegetals

Proves per invitacions, motius vegetals

Joncs en alumini

Gúbies japonenes i cúters