Maillol, escultura del silenci

• Del muntatge: blanc diàfan, les escultures grans de bronze contra blanc. Hi ha algunes fotografies de grany tamany impreses en una mena de tela sedosa, es veia la imatge travessada per llum natural. Molt aconseguit. També hi ha una zona tàctil on t'expliquen la tècnica a la cera fosa, que s'agraeix, la tècnica del món de l'escultura és una gran desconuguda.
• De la difusió: El tríptic, en canvi, és paper senzill, de foli, amb lletra negra, sense imatge. Temps de crisi també per la Pedrera?. En la contraportada del tríptic, apart de les activitats, anuncien la propera exposició: Fortuny. Això m'ha semblat molt europeu.
• De les obres: em quedo amb La Nuit. La petita estava en una vitrina i la gran forma part del conjunt de les Tulleries. Hi havia una pantalla d'ordinador amb un mapa d'Europa i podies anar veient totes les escultures públiques de l'artista en diferents ciutats.
• L'anècdota: al final de la seva vida va conèixer una dona que era la seva model perfecta, la sempre imaginada. Dina Vierny. Maillol es va dedicar en exclusiva al cos de la dona.
• La frase: André Gide escribe en el año 1905: «Maillol acaba de introducir el silencio en escultura.»