

Pintor d’origen vilanoví, més conegut a París que a casa nostra.
S’incia en el taller que Joan Ferrer Miró tenia al barri de mar. Poc després aniria a la Llotja i seria, com dots els de la seva generació, deixeble de Lorenzale, Caba, Rigalt i Amado. Per aprofundir en els seus estudis marxà a París, instal·lant-se en el barri llatí. Però va haver de tornar per la família. Víctor Balaguer va maldar per que fos nomenat professor de l'Escola d'Arts i Oficis de Vilanova, on impartí classes durant deu anys. Després d’aquest període, va dedicar-se a la seva passió: pintar. Entre 1899 i 1903 exposà a la Sala Parés. L'any següent tornà a París. Es dedicà de ple a paisatges urbans i pintura a l'aire lliure, amb gran èxit. Un dels seus llocs preferits per pintar era el parc de Luxemburg, per això deduïm que les petites taules que té el Museu Balaguer es corresponen a aquests cèlebres jardins parisencs. Durant l’etapa més reeixida, va fer vibrants instantànies de la vida urbana i per aquest motiu la premsa el va anomenar “Peintre de la Rue”
L'Ajuntament de París li concedí el títol de Peintre de la Ville de Paris i una credemncial per plantar el cavallet on fos. També pintà a Venècia (1909 i 1911) i Brusel.les (1913). El 1914 s'instal.là a Lió fugint e la Primera Guerra Mundial , fins que el 1927 tornà a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada