Llegeixo que la Fundació Juan March ha muntat una exposició sobre Tarsila do Amaral. L'article fa servir etiquetes que em semblen prou descriptives: "cubismo, tropicalismo, geometría, vegetación, campo, ciudad, Europa y América". Seria un bon resum. En sabem poc en general d'art de països llunyans. Darrerament, fins i tot a Arco, que acaba d'obrir aquests dies, hi veig molta cosa India. I Brasil és la India de llatinoamérica, penso. Diferent, gran, poblat, exhuberant, Brasil no és el mateix que Colòmbia o Veneçuela, ni que Perú, Bolívia, ni que el Con Sur. Brasil, és diferent, diferenciat per la música, la raça, un mestissatge que dona nois amb trets africans però nassos llargs i noies que són mulates però no són les mulates cubanes, o les dominicanes, són d'una altre atzar. I una dona pintora. Tarsila do Amaral. Una Maria Bethania de la pintura?. Una Frida Khalo de Brasil?.Donasses d'aquestes de cabell negre i gruixut.
Tarsila és un frontissa entre Europa i América, tant d'anada com de tornada.
Sao Paolo-París, un bon tàndem de ciutats per fer-hi vida.
Anys vint. Feliços anys vint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada