Vaig visitar el museu un diumenge al matí. Era gratuït. Obrien a les 11. Un fluid de gent anava apropant-se a l'entrada. Davant mateix de la façana, el Sena i un gran sol d'hivern.
El mur exterior de vidre amb motius ètnics serigrafiats.
Vull dir tantes coses, que parlaré per parts.
Arquitectura:
Un sofisticat continent per un extraordinari contingut. Un edifici impressionant. Extens. Inabarcable. Sense precedents. Sense estridències. Només tinc una paraula: valent. El Jean Nouvel va ser molt valent, una vegada més, i li va sortir bé. Quan vaig entrar ni recordava si ell era l'arquitecte, em sonava de la premsa però no n'estava segura. A la llibreria ho vaig confirmar, i s'ha de dir que li va sortir molt millor que el supositori de Barcelona. Per fora té diferents cossos. Innovació en les façanes on les plantes creixen resseguint el pas de les estacions (a la revista de Vueling vaig trobar un reportatge sobre aquest invent de convertir le façanes en superfícies on hi pot créixer vegetació de forma permanent), cubículs quadrats sobresortint, colors de tardor, marró, ocre, terra, teula, siena, granatós, morat.
Filtres i finestres que pugen i baixen, dedueixo, de forma intel·ligent, o programadament intel·ligent. A l'interior, una rampa d'entrada, molta ondulació, materials nobles, fusta polida, colors intensos, negre a les vitrines, vidre i objectes molt ben embolcallats. Una jungla d'ídols on milers de persones es passejaven un diumenge al matí amb una circulació sencilla.
http://www.quaibranly.fr/es/
Arquitectura:
Un sofisticat continent per un extraordinari contingut. Un edifici impressionant. Extens. Inabarcable. Sense precedents. Sense estridències. Només tinc una paraula: valent. El Jean Nouvel va ser molt valent, una vegada més, i li va sortir bé. Quan vaig entrar ni recordava si ell era l'arquitecte, em sonava de la premsa però no n'estava segura. A la llibreria ho vaig confirmar, i s'ha de dir que li va sortir molt millor que el supositori de Barcelona. Per fora té diferents cossos. Innovació en les façanes on les plantes creixen resseguint el pas de les estacions (a la revista de Vueling vaig trobar un reportatge sobre aquest invent de convertir le façanes en superfícies on hi pot créixer vegetació de forma permanent), cubículs quadrats sobresortint, colors de tardor, marró, ocre, terra, teula, siena, granatós, morat.
Filtres i finestres que pugen i baixen, dedueixo, de forma intel·ligent, o programadament intel·ligent. A l'interior, una rampa d'entrada, molta ondulació, materials nobles, fusta polida, colors intensos, negre a les vitrines, vidre i objectes molt ben embolcallats. Una jungla d'ídols on milers de persones es passejaven un diumenge al matí amb una circulació sencilla.
Museografia: la Meca
Destaco diferents coses per descriure-ho que em van cridar l'atenció.
Separació per àmbist geogràfics que empalmaven els uns amb els altres sense barreres.
Cada àmbit corresponia a un color. 
Continents i colors
Continents i colorsEls continents es visitaven per països amb cert ordre geogràfic.
Les vitrines eren negres, actuant de capça fosca.
Els objectes il·luminats amb fibra òptica. La llum els banyava de forma escenogràfica sense malmetre'ls i creant un efecte de protagonisme silenciós.
El vidre et permetia que tot entrés en un diàleg constant sense perdre't.
La retolació i la interpretació eren exhaustives però podies triar el nivell.
Plafons generals, plafó d'àmbit i cada vitrina explicació particular amb dades de les peces.
Els idiomes els vaig veure diferents. Les peces precolombines, per exemple, tenien text en francès, anglès i també espanyol.
El més iteressant és tota la informació paral·lela incorporada elegantment a cada pas. Vídeos de rituals, de cants, de trobades, imatges digitals, jocs interactius, sonoritzacions,... Mil complements.
Molts detalls palpables per als invidents, a les parets ondualdes de fusta que delimitaven els grans espais.
Museologia:
La col·lecció és excepcional, en qualitat, en quantitat i en dimensions. Hi ha racons que et tomben, perquè el conjunt és molt potent. No puc evitar preguntar-me com i quan han transportat aquells tòtems inmensos de l'altra punta de món. L'estat de conservació de qualsevol material és bo en general. Comparativament, i sense conèixer massa res sobre antropologia o etnologia, diria que Oceania i Àfrica estan millor representats que Àsia, i sobretot que Àmerica. Se m'acut que l'explicació bàsica rau en la més estreta vinculació amb les pròpies colònies franceses.
Em va agradar que les reserves fossin visibles. Hi ha una columna circular on els magatzems endreçats es veuen a través d'un vidre, amb prestatgeries i reixes fosques on tot reposa amb un etiquetatge discret. Em va semblar una gran idea. Sempre partidària d'ensenyar les entranyes.
Però sobretot, el que consdero que posa de relleu aquest museu és la immensa potència de les peces. Són obres úniques i el seu valor són elles. La seva presència. Cap reproducció té la força de l'objecte original. S'ha de veure, d'aprop, la textura de les fustes, el desgast dels relleus, el conjunt dels tapissos, l'olor de les plomes. És la màxima exaltació de l'objecte original. Energia? Força atàvica? De tot una mica.
Quan veig això torno a posar en el meu sac una mica d'esperança vers el futur dels museus.
Conclusions:
Caldria viure a París i poder-se perdre per les sales, cada primer diumenge de mes, que és gratuït, per explorar-ho amb paciència i descobrir-lo poc a poc.
Si més no, ell sol, és un motiu per tornar a la Cité, tantes vegades com calgui.
Podríem batejar-lo com "El Louvre de l'etnologia"?
Deu ser de les poques coses per les que Chirac deu dormir satisfet.
http://www.quaibranly.fr/es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada