Mompou a la Pedrera

El dia de la inauguració ens havien convidat per haver prestat obra. Pensàvem que el Fontbona faria una visita especial. Pero era entrada lliure. Vaig fer una ullada ràpida perquè hi havia molt gent. A la premsa havia vist reitaradament l'imatge quadrada del quadre "Dancing" del Reina Sofia on apareix ell autoretratat.

Molta obra. Més de 100. Reitero que posant-les totes, i més que en trobarien, li fan un flac favor. Alguns paisatges eren fluixos, tècnicament mal resolts, fluixos en forma i en contingut. I això no el deixa ben parat. Reflexió al voltant de les antològiques, l'obsessió per acumular tot el que es pugui localitzar. Val la pena? Si m'agradava més el concepte de Mompou que tenia abans de l'exposició que després, hem fet bona feina amb la trajectòria de l'artista?

Anoto alguns apunts trets del catàleg:
- Relació amb França que la vi de família (com Humbert)
- Primers dibuixos al Papitu. Allà entra en contacte amb tots, els futurs noucentistes
- Galeries Dalmau, relació estreta. La inaugura al 1908
- Etapa noucentista. És “el que tocava fer” a la Catalunya de la Mancomunitat.
- Dp assajà una mena de Cezannisme molt relacionat amb les inquietuds estètiques de la generaciód e 1917
- Formarà part dels Evolucionistes.
- La seva etapa noucentista està perduda: frescos a la casa dels Canonges (els va pintar per decorar la residència del seu amic Dalmau al carrer Bisbe de Barcelona). Influit pels frescos de la Palau dela Gener de Torres Garcia. Torres Garcia estava avalat per Prat de la Riba., Quan va venir Puig i Cadafalch com a president de la manco, j ano el volia.
- Els frescos de Mompou reflexen la joia de viure típica, tant pels francesos com pels catalans. Matisse, Canals, Obiols, o els relleus de Casanovas.
- Clan familiar fort. Mare d’ascendènica francesa. Els dos germans es casen molt tard. Josep es preoucpa del tema econòmi perquè Frederic arranqui la seva carrera de músic.
- A partir de 1927 es dedica a la pintura de ple
- Marxa a París. Allà no només hi havia pura avantguarda. El surrealisme estava en cercles reduïts. Predomina una estil figuratiu colorista, evolució natural del fauvisme, on Mompou s’integra amb facilitat.
- A Barcelona, la renovada Sala Parés agafa empenta amb els germans Maragall, dona sortida als Evolucionistes i l’Agrupació Courbet. Joan Sera, Sisquella, Togores, Domingo, Benet, ceramista lLorens Artigas,...
- Es centra en França. Salons dels Tuileries 26,27, 29, 31 i d’Automme 26. Consolida l’estil conegut. Sembla espontani però està molt estudiat.
- El crític d’art Waldemar-George, polonès d’origen, el gran crític d’entreguerres, es va interessar. EL consagra.
- Incorpora paisatges de Bcn (Fontbona reflexiona sobre l’oblit de Barcelona com a motiu, quants molts catalans anaven a París i veies Montmatre pels quatre costats i la ciutat comtal no la retrataven). Tb Cadaqués i dp Tossa, a p de 1932, apunt de convertir-se en lloc d’estiueig de motls artistes nacionals i internacionals. Tb molta imatge de París.
- Tuberculosi a p dels 30. Estronca
- Guerra civil més convalescència
- II guerra mundial tanca fronteres
- Pertany a una altra generació, a un altre estil. Es veu desplaçat. Triomfa l’avantguarda.
- Lluís Plandiura i Josep Sala tindran obra seva en les col·leccions.
- Hi ha obra seva al Coliseum