Mir al Caixaforum, una antològica sense antologia

He visitat l'exposició de Joaquim Mir al Caixaforum. No hi vaig poder anar el dia de la inauguració. El nostre museu ha deixat una obra de l'estapa vilanovina per formar part d'aquesta suposada retrospectiva. Quan demanen Vilanova, està clar que ho volen abarcar tot. La mostra tenia una vuitantena de peces. Amb l'abundant producció de Mir, això és una xifra petita. Per tant, esperava les 80 obres mestres del mestre. I no m'ha semblat que hi fossin. Per una banda, si aquesta és l'antològica que Barcelona dedica a Mir - i no ho fa el MNAC si no un entitat financera- quedem curts. El Miralles i el seu equip porten anys darrera Mir. Sembla que han catalogat milers d'obres. Ha anat revisant cada etapa de la trajectòria, i ha anat apareixent un catàleg per zones, amb l'editorial Viena. I ara que tocava la festa grossa, he trobat a faltar obra de les que mereixerien ser en la selecció de vuitanta. I me'n sobraven unes quantes que no tenien la categoria que correspon a una selecció que vol enaltir l'obra de Mir. En el vídeo que es projecta en una sala fosca, el comissari parla de l'ull de Mir. Mir veu el que altres no veuen. I la màgia dels seus colors ve d'aquesta privilegiada visió. Doncs ens hem quedat a mig descobriment penso. També és veritat, que si treballes en aquest món saps que sovint els préstecs són gestions difícils. Potser han trobat traves. Ara bé, si amb aquets comissari, aquest espai, i aquest pressupost, aquest és el resultat, em penso que no s'ha assolit l'objectiu de fer una bona antològica de Mir en ple segle XXI. L'exposició de fa un parell d'anys a Mapfre (Madrid), que després va anar al Museu de Montserrat, tenia més primeres espases.

Hi ha bons exemples de Mallorca i del Camp de Tarragona. Les grans teles del Vallès i, a aprtir d'aquí, comença a punxar.

El muntatge, cursiosament, també m'ha semblat molt poc cuidat. Amb la categoria que hi havia fa uns mesos en les mateixes sales amb l'Alphonse Mucha, i ara, les parets blanques, uns textos en vinil molt simples, i poca ambientació en general. L'he trobat poc acompanyada, poc embolcallada.

Potser és que Mir me'l miro amb ulls poc objectius.