Tòrtola València, una ballarina enigmàtica

Al museu tenim una quadre del Ralael Sala que és un misteriós retrat de perfil de la famosa ballarina Tòrtola València. El quadre va ser la portada del catàleg, quan al 2006, vàrem abordar la monografia d'aquest artista vilanoví que va fer les Amèriques. Sembla que la Tòrtola, en algun moment, va passar per Vilanova de la mà de la bohèmica local, Cabanyes i companyia. 

La seva biografia, pels retalls que ha anat llegint, configura tota una appassionant novela·la, ja que es va relacionar, en ocasions amb molta íntmitat, amb gran intel·lectuals i personalitats de la seva època.  La dansa oriental, com a leiv motiv de les actuacions, als anys 10 i 20, em sembla d'allò més agosarat. Amb raó va tenir èxit entre el públic masculí, una sensualitat real, captivadora, i subtil. 

De mare andalusa, nascuda a Sevilla, tenia aquells ulls verd oliva penetrants del Sud. Sembla que per la seva carrera artística s'inspirà en la célebre Isadora Duncan. Va arribar a ser una especialista en diferents danses orientals, l'àrab, la índia, i es va interessar també per altres tipus de tradicions, com les àfricanes. Per les seves investigacions sobre tot aquest exòtic món, s'ha afirmat que va dur l'antropologia a la dansa. La seva fama  no es deu únicament als vistosos espectacles , que deurien ser una fina temptació pel públic de l'època, ni a la seva imatge per a la publicitat de sabó (Myrurgia), si no que va trascendir pels seus innombrables amants, de reputada carrera literària (Pio Baroja, VAlle-Inclán), artística (Zuloaga) o política. Va actuar en tots els teatres de les grans capitals europees i americanes (al 1915 amb Raquel Meller a Barcelona).  

Va ser una pionera de l'alliberament de la dona, com Isadora Duncan, Virginia Woolf o Sarah Bernhardt. Era budista i vegetariana i va advocar per l'abolició de la cotilla que impedia el lliure moviment femení. Encara que va tenir nombrosos amants masculins, sobretot intel·lectuals, va viure la major part de la seva vida amb una dona, Ángeles Magret Vilá. Va dedicar els últims anys de la seva vida a l'art i el col·leccionisme, especialment de gravats i estampes. Va morir el 1955 en la seva casa de Sarrià.