My Blueberry nights és una de les pelis que vull anar a veure per observar la cantant Norah Jones sota les càmeres. Després del boom del seu primer disc on va aconseguir-nos a tots els adeptes a músiques tranquil·les, d'aquesta noia se n'ha parlat molt. No sé perquè m'intriga la vessant personal de les artistes que m'agraden i sento immensa curiositat per saber la veu que té, com es mou, i aquells llavis tan especials de la seva fesomia ovalada, com són a la vida real, sense estar davant d'un piano. Em sembla valent posar-te a filmar sense ser actriu ni tenir experiència. Blueberry muffins era el que demanaven sempre els Friends, al Central Perk.
HI HE ANAT!
M'HA AGRADAT MOLT LA PEL·LÍCULA, INTERESSANT
UNA HISTÒRIA DIFERENT, UNA AMÈRICA DIFERENT, PER SORT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada