Les presons de Piranesi

Amb el llibre de l'Argullol que he comentat en l'entrada anterior m'han tornat a cridar molt l'atenció les presons del Piranesi. Uns iguaforts extraordinaris, tècnica i imaginativament parlant. Segons he llegit l'impressor va enfosquir les planxes per donar-li un efecte encara més dramàtic i així ens han arribat als nostres dies. Però el submón de reunes, escales sense principi ni fi, líniessense ordre ni consens que acaben tenint un volum formidable i creant un món paral·lel d'espais ocults. Era del XVIII. Com Goya, un dels grans precursors de la modernistat més simbolista, la dels romàntics, i la dels surrealistes al segle XX. Sempre hi ha un passat.