Vitoria and Albert, V&A

Fa un any planificàvem el viatge de museus a Londres. I el V&A és un dels més curiosos, també per aquest miscel·lania infinita de col·leccions. L'edifici és molt espectacular, el calr exemple de l'arquitectura historicista i grandiloqüent del XIX, en un moment on l'Imperi Britànic era una autoritat mundial. Aquest museus l'he visitat un parell de vegades en els darrers 4 o 5 anys, i sempre he trobat coses per fixar-m'hi. La darrera vegada feien una exposició sobre moda dels anys cinquanta i una dels "events" era una ball amb swing. Estàvem entretinguts en vitrines de peces orientals similars a les nostres i de sobte veiem passar noies vestides com si estéssim en una pel·lícula de la Doris Day. I vam anar seguint-les i ens vam adonar que al vestíbul feien uns tallers, uns workshops, on maquillaven, trovaben el perfum idoni, i el color que "fits you more" a base de posar-te mocadors d'una variada gama de tons. I seguint les noies (sobretot dones, que són les grans activistes culturals) vam descobrir un bar encantador, amb una decoració d'artesonats abarrocada però preciosa, on celebraven un ball amb música en directe i la gent ballava swing, i en sabia molt, era sorprenent, com si de sobte, haguéssim entrat en una pel·lícula. Em pregunto si això pot passar únicament en una ciutat com Londres. Feia fred, plovia, però les noies es posaven un vestit de cintura estreta, un tocat al cap, una sabata alta i anaven fins South kensington per ballar en un museu. Realitats que alegren. Vam recollir ideees.