Després de la jornada d'ahir no puc evitar pensar en termes simbòlics i em ve al cap el diluvi, mira tu. Les aigües sempre han aparegut per fer net, en totes les mitologies. Quan a la terra creix la maldat i la corrupció i la cosa s'ha d'acabar d'alguna manera. S'ha de regenerar el món. En el gènesi s'explica que va ploure 40 dies amb les seves nits. I tots coneixem la famosa arca de Noè, on hi havia una parella d'animals de cada espècie. Jo salvaria la parella David Fernández i l'amic vilanoví Quim Arrufat, per exemple, i ara per coherència han de marxar, qué lástima. En canvi, altres espècies de distinto pelaje, jo, personalment, no les salvaria, però la democràcia té això, que s'ha de comptar amb totes les opinions, i per això cal saber-les, i votar, i recomptar, i per això el parlament català té més colorins que "el arcoiris" que surt després de les turmentes. I els de l'Estat espanyol, els de la una, grande, libre i compacta, amb majoria holgada del PP, amb tot el mapa d'un sol color blau, ens dónen lliçons de democràcia i ens acusen de pensament únic (i altres barbaritats), clarooo. Total, espero que la cosa catalana i els Podemos, siguin pluja pluja pluja i comenci la regeneració.
Us poso el Noè de Miquel Àngel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada