Em vaig trobar aquestes dues taules confrontades i la mirada de Maria Magdalena em sembla sempre tan intensa que m'atrau. Aquest gest dramàtic, postrada als peus de Jesús mort, em fa pensar que si no era la seva esposa -com s'ha dit- sens dubte, se l'estimava molt. El detall del pot dels ungüents en primer pla, tan simbòlic, ens mostra que ella va ser qui va fregar-lo amb olis per guarir les ferides, o sigui, va tocar el cos de Crist despenjat de la creu. També va ser la primera a qui si li va aparèixer ressuscitat, que no és poca cosa. No sabrem si era la seva parella i la mare de la seva filla o fills secrets com ens diuen diferents versions (i com ha popularitzat l'èxit de "El Codi da Vinci"). En tot cas, sabem que és una de les poques -poquíssimes!- dones que surten citades amb nom propi en l'Evangeli i que té un paper fonamental al costat de la Verge Maria en escenes clau de la vida (i passió) de Jesús i posteriorment, com a penitent, model de què, per molt pecadora que siguis, tot és perdonable si hi ha penediment. Quan aneu pel món i la trobeu, en crucifixions, davallaments, resurreccions o coves, fixeu-vos en el seu rostre, i a veure què us sembla, estava enamorada o no?
1 comentari:
Maria de Magdala era "l'apòstol estimat de Jesús". Val la pena llegir els seus evangelis, no canònics, per suposat.
Magdalena estimava Jesús com a dona i com a deixebla.
Els artistes que l'han pintada ho han sabut sempre.
Publica un comentari a l'entrada