2.11.2014

L'enigma de la Magdalena (II), la cova



La llegenda diu que Maria Magdalena es va passar els darrers 30 anys de la seva vida en una gruta. A mesura que se li trencaven les robes li creixia el cabell que li va acabar tapant el cos. Set vegades al dia els àngels la pujaven al cel (mireu-los a l'esquerra). Molts artistes barrocs la representen així, a la cova, penitent, semi-nua, amb unes "melenadas" de por i el pit insinuat sensualment - una alegria per als ulls entre tant de sant i màrtir. Havia tingut una joventut pecadora, havia heretat Magdala i s'havia dedicat a viure intensament. Després coneix a Jesús i tot canvia.  Hi ha un moment que tot canvia. És una història que es repeteix. Joventut esbojarrada, maduresa serena. Primer sexe, droga i rock and roll, i a mesura que passen els anys, la droga es converteix en una copa de vi bo, el rock passa a ser Pascal Comelade i del sexe... qué nos vamos a contar, som més selectius que amb el vi o la música. Estar a la cova és estar connectat amb tu. La calavera ens recorda que la vida és efímera, com les arrugues. Els llibres, per meditar. La creu conecta lo de arriba con lo de abajo.  Habiteu les vostres coves, perquè llavors i només llavors s'obre el cel i baixa la llum, ja sigui en forma de vi del priorat o de nit estrellada. Ja ho diuen els del Super 3, no vulguis mai semblar qui no ets. Tots som súpers. Us poso un detall de la Magdalena de la Sala Prado de Vilanova (Carreño de Miranda), la del Palau Pitti (de Tiziano) i la Paz.