Arbres sagrats

Ara sembla que no quedi res que sigui sagrat, però sempre hi hagut llocs amb força tel·lúrica i els grans arbres, tan imponents, encara ens impressionen -per sort. A la peli "Avatar" sortia aquell sauce llorón amb fulles de llum rosa que era el centre de les cerimònies. A "Juego de tronos" també hi havia arbres sagrats de pàmpols vermells venerats pels que encara adoraven els deus antics, "old gods". Doncs a la mitologia nòrdica el cosmos s'estructura al voltant d'un arbre: Yggdrasill. Els 9 mons coneguts pengen de les seves branques en tres nivells. El superior és Asgard, on estan els Deus i els elfs, l'inferior Niflheim, on hi ha morts i tenebres, i el del mig, ocupat pels homes i els gegants s'anomena Midgard, Middle Earth, tierra media, terra mitjana. Us sona, no? Y digo yo, no hi haurà algun gegantet sueltu que ens ajudi a fer la revolució contra el reialme dels estafadors que se'ns ha penjat a la copa dels arbres, no? Aquests que es pensen que són Déus -i són dimonis- que es posen bòtox per semblar elfs de raça superior - i són una estafa. Així estaríem tots millor a la Terra mitjana. Si en veieu algun li comenteu, please.