Cel gris. Submergits en la grisor pq ens trinxen les universitats. Sense sang a les arteries del coneixement no palpitarà res. Avui us adjunto un petit tableau "Nôtre Dame des Victoires" en un dia de pluja. I aprofito per dir que gràcies a la recerca vam descobir que és l'esbós d'un senyor quadre "El mes de María en Bruselas" del gran Darío de Regoyos. Perquè així, estudiant, s'avança. I aquí, en aquest país de gallifantes, no es valora. Aquí ens ha pogut el totxo, la pela fàcil, les platges massificades i els sobres de diner negre transitant pels despatxos. Els pobres investigadors que hi posen hores i passió no tenen feina, i si la tenen no la cobren, i si la cobren és una misèria. Y así nos va. Que al pas que anem, més que República independent ens convertiran en una República bananera, de les més desmonyingades. Ni a l'Ikea podrem anar a redecorar-nos la vida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada