Ja que es farà la visita a la Sala Prado avui us presento aquest (fragment del) quadre de Ribera pq apart que és un boníssim retrat carvaggista m’atrau la biografia del pintor. Tinc la sensació que el José havia de ser una “granujilla de mucho cuidao”. A Itàlia, on va viure molts anys, era conegut amb el sobrenom de “lo Spangnoleto”, imagineu-vos un jove de Xàtiva baixet i espavilat amb una vida nocturna una mica dissipada. És sabut, que per als rostres del seus apostolats – aquest és Sant Felip- s’inspirava en personal del que podríem dir “bajos fondos”, carregadors, captaires, gent dels ports, tavernes i “antros de dudosa reputación”. L’execució tècnica és impecable, del fons totalment negre emergeix amb un contrastat clar obscur aquesta cara curtida per la (mala) vida. Davant la cosa amanerada del Renaixement, el barroc espanyol té aquests punts de realitat aspre tan contundents: rostres eixuts, robes pobres, carns magres. Tenebrismo, com el de la Cospedala, més o menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada