 |
| Victòria de Samotràcia, Yves Kline |
Vaig llegir en una revista (de la pelu) un peu de foto: "Fulanita de tal con vestido azul Yves Klein". Carai. Això vol dir que les lectores saben qui era l'Yves Klein i quin és el seu l'enigmàtic blau? Us en poso una foto, però recomano veure-ho al natural. Em va fer pensar en els noms dels colors. De petit t'ensenyen a distingir entre fluix i fort, el blau del mar i del cel, blau marí i blau cel, blauet, blau oceà o blau ultramar. La història de l'art designa amb noms tan bonics com blau cobalt o azul de Prússia, la moda ens ha parlat de blau elèctric, azul azafata o azulón, les joies ens han deixat referències al blau Turquesa, azul zafiro, i com diu la cançó dels Antonia Font la paraula tan guapa Lapislàtzuli. Les iaies ens diuen "si res li escau poseu-li blau". A nivell simbòlic va lligat a la pau i a la lleialtat. En heràldica és azur i simbolitza sinceritat i pietat, sabent que els nobles tenien sang blava. I va, i el PP el tria, ohhhhhhhhhhhhhhhhh
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada