Andreu Alfaro ens va deixar fa pocs dies. L'hem de posar al panteó dels gran escultors, constructor d'espais. M’ha vingut de gust recuperar un catàleg editat al 1991 per l’IVAM i la Generalitat Valenciana, en català. No fa tant que a la ciutat de València s’editaven catàlegs dels seus grans artistes escrits en la llengua dels seus habitants. Dirigia el Museu l’estupenda Carmen Alborch, una donassa de cabells vermells indomables, especialista en dret mercantil i estilosa com ella sola - ens enlluernava amb abrics i mantons vistosos en cada inauguració. En aquells moments l’IVAM era pioner i referent, abans que cada capital de província tingués un museu d’art contemporani, com si fos un punt obligatori a l’agenda de no sé qui. Al pròleg del catàleg, Joan Fuster diu: “¿Quan passa Alfaro del dibuix a l’escultura? Quan va descobrir que el llapis- el dibuix- no era “suficient”: que l’espai s’escapava del paper i entrava en l’aire” Digueu-me si no és bonic. In memoriam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada