Nimfes i sàtirs, a la françesa

Després d'una (breu) incursió en el món de la política, retorno a l'art i els mites, que és "lo meu" perquè no pararia d'enfadar-me.

Avui aquesta escena amb nimfes del bosc, criatures joves que personifiquen la bellesa i els esperits femenins de la natura, normalment associades a les aigües, o a les coves, i que formaven part dels sèquits d'algunes divinitats, d'Artemisa (Diana caçadora) o de Dionís, (Bacus). En aquesta pintura francesa del XVIII són dones amb cossos de colors nacrats i formes generoses, perseguides per sàtirs que treuen el cap pel lateral. Sàtirs, bèsties mitològiques com els centaures, els silens, els faunes, el Minotaure, meitat humans meitat animals, dotats de força superior i atributs salvatges, la imatge xocant de les dues naturaleses, la bestial i la divina. Sàtirs amb orelles punxegudes i ungles de boc que encarnen la potència vital dels instints incontrolats, perseguint sempre víctimes després de les bacanals. 

Pues mucho sátiro suelto veo yo últimamente....

Pintura francesa del segle XVIII, Museu Balaguer. 

Probablement còpia d'una obra de François Boucher (1703-1770), protegit de la Mme. Pompadour. No hi ha com tenir protectores!

Boucher és un dels grans representants del decorativisme rococó francès. Les seves millors obres són escenes mitològiques inspirades en Veronés, Watteau i Rubens. És l'exemple de la França galant. Formats petits, composicions virtuoses, temes atractius: els amors dels Déus.