10.25.2012

L'Andròmeda encadenada, com nosaltres

Avui un mite: L'Andròmeda encadenada, com nosaltres, que estem encadenats.

A veure si ens ajuda. Després l'interpretem.

L'explico a la meva manera:

Andròmeda era la filla dels reis d'Etiòpia. Una princesa bonica, com la de tants contes. La seva mare (Cassiopea), en un atac de vanitat, va presumir de ser més guapa que les Nereides, nimfes de les aigües (les dones, sempre uns pets presumits). I aquesta sobèrbia va desencadenar la ira de Posidó, rei del mar, que com a càstig va enviar un monstre marí (més terrible que el del lago Ness) que va deixar el poble desolat. En col·lapse. Consultat l'oracle, només es podia salvar el regne si oferien la vida de la princesa en sacrifici. ( Ya estamos otra vez). Van lligar la jove Andròmeda a una roca, encadenada a la vora de les aigües, per aplacar el drac furibund. Què farem ara? Necessitem un heroi. I va ser Perseu. Però abans que Perseu vingués a salvar la princesa, havia de complir una altra gesta: matar la Medusa (atenció vilanovins, origen de Medusa). La Medusa era un ésser terrorífic, exiliat als confins de la terra. Tenia serps per cabells i una mirada fulminadora que et convertia literalment en pedra si es creuava amb els teus ulls. Per poder aniquilar-la, Perseu va rebre l'ajuda de diferents Déus que li van donar atributs (com en els jocs de rol, que els personatges tenen punts, tants de força, tants de màgia,...). Atenea li va donar l'escut metàl·lic que li servia de mirall per no creuar -se amb els ulls. Hades li va donar un casc que el feia invisible, i Hermes (no el de la marca de roba), li va donar unes sandàlies alades per desplaçar-se i una espasa corvada. Amb aquests ajuts es va plantar a la gruta on vivien les tres gorgones i va matar la Medusa. Del cap tallat de la Medusa, va sorgir una cavall alat, Pegàs (com l'anagrama dels camions) amb el que va travessar tot el continent africà. Surcant l'aire a lloms de Pegàs va veure la princesa encadenada. Es va enamorar d'ella perquè era d'una guapura que es veia d'una hora lluny. Va utilitzar el cap tallat de la Medusa per petrificar el monstre. Va alliberar la princesa i el poble. I es van casar.

Moraleja
- la princesa encadenada som nosaltres, el poble, que ens ofereixen en sacrifici tots els que han pecat de sobèrbia, que són els que han massegat els diners i ens han portat a la ruïna
- el monstre és la misèria i la depressió que ens fot queixalada cada dia a més indviduus de la societat, i que amenaça amb menjar-se el regne sencer
- I la pregunta clau és, qui serà el nostre heroi? Qui li donarà les armes que necessita per matar la Medusa? Matar la medusa vol dir tallar aquest sistema polític per fer-ne néixer un altre, amb ales, com el cavall alat?

Tachín, tachín.....

1 comentari:

Kiku ha dit...

El nostre heroi serà la cohesió del poble català. Les armes? el que ofereix cada partit, aquesta diversitat i pluralitat que tenim i que fa anys que sabem administrar tan bé. La Medusa? Ahir la representava Aznar, que em va deixar de pedra! Altres dies l'ha representat el señorito Wert, Vidal Quadras, etc...