Homes del món: a totes les dones ens agraden les flors. Sobre aquest punt, no tingueu mai dubtes. Dit això, avui he triat aquest ram d'un artista barroc pensant en les Pilars. Felicitats noies. Per als ulls actuals, el bodegó pot semblar un tema massa clàssic (antiquat?), però us haig de dir que en el mercat de l'art una peça és així és un valor segur. Antiguitat + qualitat es cotitza (i més, en temps inestables). Aquest està atribuït a Juan de Arellano, un pintor reconegut en el gènere que va apendre dels flamencs (Brueghel fill). Als Països Baixos, sempre més avançadets que nosaltres en general, al segle XVII ja tenien molts burgesos amb dinerets i les natures mortes era un exitasso, els encantava penjar-les en els seus menjadors. Avui als menjadors d'aquí, de més al Nord i de més al Sud, hi ha televisors, i les nostres, al llarg tot el dia 12 (i els posteriors) retransmetran imatges de les manifestacions convocades pels que ens han de donar lliçons d'Hispanitat, com si no portessin mil segles donant-les (i donant pel sac). Estic esperant el modelet que es posarà la Camacho, unes talles per sota del que li correspondria, per variar, i estic desitjant que passi un fenomen com el de la peli "Avatar", quan la natura es rebel·lava en contra de les armes destructives, ho recordeu?. Doncs això, que plogui, pedregui, llampegui, mosquiteji, els amics del Copito escampin crits aterradors per tot el parc de la Ciutadella, que l'estàtua de Colom atregui les ires dels animals marins, que les flors ens ajudin a emanar efluvis per aplacar-los i que es converdeixin en cards si s'apropen a trencar-ne alguna. Hashtag del dia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada