El tercer IRPF més alt del món, medalla de bronze mundial

Sínia de la creu. Pau Roig Estradé. 1970

Llegeixo que Catalunya té el tercer tipus d’IRPF més alt del món. Del món!?!? Deixeu-me posar uns quants signes d’exclamació més: ?!?!?!?!? I per sota de Suècia i d’Aruba. Carai tu. Suècia, els de l’Ikea, els H&M, les fàbriques de paper, la Lisbeth Salander, les cases de fusta granate i els volvos a la porta de les cases. Vale. Aruba? Una illeta de 33 km, la distància que hi ha entre Vilanova i Viladecans, però amb moltes palmeres, i el blau turquesa del Carib al voltant #tomaimpuesto. I després ja venim els catalanets, tan estupendus naltrus, que no tenim ni volvos ni palmeres. Les palmeres se les ha fotut el morrut, i ens ha tret la imatge poètica de la Masia i la palmera. Ni poesia ens queda. I del sector automobilístic, qué nos vamos a contar. L’IRPF ben alt i la classe mitjana amb les esquenes partides sota una brutal pressió. Aquest país, terra de comerciants i petites empreses i negocis familiars, sense oxigen. Al meu poble hi ha una filera de locals tancats amb el cartell de lloguer que reflexa la perfecta imatge de l'abandó. Fora comerç, fora vida. Resistiran els d’inditex, fabricant Àsia enllà, i uniformant els nostres gustos en dictadures silencioses. I no parlem dels fantasmagòrics polígons dels afores. Nowhereland. Recomano l’article de l’amic Isidre Also, Adeg Penedès-Garraf del divendres passat. El sector privat agonitza. La maquinària burocràtica no es pot engreixar més amb les seves aportacions. I a l’hora de tendir ponts, la cosa no està ben enfocada. Es tracta de donar-nos la mà, no de xuclar les últimes gotes de sang de la vena. Avui us poso un fantàstic dibuix del nostre Pau Roig, per recordar aquells temps de les boniques palmeres a les sínies