El Museu en sí està bastant demodé. Suposo que el trànsit excessiu de persones provoca un determinat tipus de desgast, gens fàcil de reparar. A les sales permanents les cartel·les estaven despuntades i les portes desgastades, les finestres no tancaven i les vitrines tenien un color incert. Amb tot, un parell de peces em van deixar molta estona badant rere els vidres. Una versió en guix del bes, que no és el marbre monumental tan famós. Una parella de poc més de mig metre d'alçada on es veu la figura masculina aixecant a pes tot el cos de la femenina per donar-li un petó. Una força brutal en el múscul i el gest dels dos cossos units en un sol moviment, una sola empenta. I després, la Camille, clar, no ho puc evitar. La seva onada d'onyx verd.
A la sala de temporals feien una exposició només amb marbres grans i peanyes molt modernes, molt ben aconseguides, com una bota de vi amb forma quadrada. No em van deixar fer fotos. Gris de fons. Molts vigilants. Molts turistes.
Entrada 9 euros
Obert dimecres fins 20'45
Botiga amb bona llibreria
Sense bar
El jardí donava un respir. Massa afrancesat pel meu gust, però amb verd i flors enmig de la ciutat, sempre un reducte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada