Un especialista en pianos històrics, Paul Poletti, està estudiant el piano de cua de la Sala de Ball del Museu Papiol. Sembla que conserva totes les cordes originals i que és un exemplar sorprenent, ja que, com diu la signatura, és fet a Viena, i els que hi havia aquí, normalment, eren anglesos o francesos. Sembla que l'haurem de datar sobre el 1830. La fusta és noguera imitant caoba. Té el valor de està muntat amb tres curvatures que fan una ondulació continuada. Les cordes eren fetes d'acer, però en aquell moment l'acer es produïa amb ferro i carbó i li donava al metall una elasticitat especial. No tenim clar com va arribar a la casa, però si podem confirmar que en els plànols originals la Sala de Ball estava projectada amb les dimensions i la ubicació que coneixem i que per tant, un piano segur que el tenien.Paul Poletti coneix i ha reproduït per diferents museus europeus instruments del XVII, XVIII i XIX, claves, piano fortes,... D'origen americà, i amb mes de vint anys a Holanda, ara treballa a Barcelona, com a assessor al Museu de la Música, com a músic, i amb el seu propi atelier construint pianos.
http://www.polettipiano.com/
Cada món és un món. Quan t'hi endinses, veus que les capes són infinites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada