Llegeixo a la premsa que aquest dramaturg danès, Christian Lollike, director artístic del Café-Teatret de Copenhague, ha aixecat molta polèmica en les aigües fredes dels països nòrdics al fer públic que està escrivint una obra al voltant del manifest que Breivik- aquell locu de l'ulttradreta que va matar tants nanos en una illa- havia penjat per internet. Sembla que les víctimes sobrevivents i molts familiars implicats no hi estan d'acord. Altres sí. Se n'ha de deixar de parlar? El teatre és un bon espai de reflexió? Segurament és més fàcil no remenear sentiments, però no podem fer veure que no han passat aquests fets tan brutals, no podem mirar cap a una altra banda. La quietud civilitzada dels nòrdics esquinçada. Haig de retenir el nom d'aquest noi (que a més, és guapu a la nòrdica, segur que té una bici negre de rodes molt grans)
Llegeixo a la premsa que aquest dramaturg danès, Christian Lollike, director artístic del Café-Teatret de Copenhague, ha aixecat molta polèmica en les aigües fredes dels països nòrdics al fer públic que està escrivint una obra al voltant del manifest que Breivik- aquell locu de l'ulttradreta que va matar tants nanos en una illa- havia penjat per internet. Sembla que les víctimes sobrevivents i molts familiars implicats no hi estan d'acord. Altres sí. Se n'ha de deixar de parlar? El teatre és un bon espai de reflexió? Segurament és més fàcil no remenear sentiments, però no podem fer veure que no han passat aquests fets tan brutals, no podem mirar cap a una altra banda. La quietud civilitzada dels nòrdics esquinçada. Haig de retenir el nom d'aquest noi (que a més, és guapu a la nòrdica, segur que té una bici negre de rodes molt grans)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada