Els ciclops: Polifem

Polifem, segons la mitologia grega, era un gegant d'un sol ull. Fill de Posidó, Déu dels mars.
Apareix en un passatge famós de l’Odissea, quan Ulisses torna de Troia. La tripulació va arribar a l'illa dels ciclops on van trobar la cova de Polifem i van menjar de les seves reserves. El gegant al descobrir el furt va tancar l'entrada amb una roca i va devorar a dos grecs. Ulisses li va donar vi per embriagar-lo i quan li va demanar a Ulisses el seu nom, ell, astutament, li contestà "Ningú". Va aprofitar quan el gegant dormia per clavar-li una estaca a l'ull i encegar-lo per poder fugir disfressats amb pells d'ovella. Quan els altres ciclops van acudir per ajudar-lo, el lament de Polifem va ser: "Ningú m'ha deixat cec! i varen creure que havia embogit. Per això, Ulisses és perseguit per la ira del Déu del mar, Posidó, enfadat per haver deixat el fill sense vista.

Significat:

Polifem representa l'home primitiu que té un sol ull (i maldestre) per mirar el món i Ulisses és l'home civilitzat amb una visió panoràmica de la realitat. En l'illa s'enfronten dos estadis de l'evolució: el món primitiu contra el civilitzat. En gran part, l'èxit de la victòria descansa en un argúcia amb el llenguatge. Ciclòpia és una illa de volcans i cada ciclop és la representació al·legòrica d'un volcà.

En les representacions artístiques l'atribut és la roca, tot i que el moment de calvar-li l'estaca és el més representat. Ulisses com a heroi.