Dijous al vespre vaig tenir l'oportunitat de conéixer personalment un dels meus mites de la literatura catalana, el Jaume Cabré. Parlava al Foment vilanoví sobre el seu darrer llibre, "Jo confesso". L'he començat fa poc, me'l van dur els reis d'Orient. Vam arribar aviat i el vam trobar al bar, i com el meu periodista el coneixia, el va saludar i me'l va presentar. Crec que és un dels nostres escriptors més excel·lents, amb una narrativa de gran arquitectura. Li vaig dir que havia regalat moltes "Veus del Pamano" a la meva vida. Em va explicar que les Veus no han parat de vendre's i traduïr-se, i ara entenia perquè, pels meus regals.
Li vaig confessar que aquell dia me n'aniria a dormir feliç.
Ara només hem queda conéixer el Margarit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada