No estem acostumats a que Lleida sigui l'escenari d'una novel·la que travessa les desgràcies de la guerra. Em costa reconèixer els racons que descriu i fer-me una idea de la manera de parlar. La novel·la va ser premi Sant Jordi al 2009 -vaig tard, per variar- i és de lectura agradable però em grinyola molt les percepcions i sensacions que descriu del cos d'una dona, els seus pensaments, la manera de fer. Un home parlant per boca d'una dona en escenes com la violació, la manera de festejar, ..... aixxx, no. No em funciona. Hi ha parts que no les entenc o que penso que es nota massa que no sap de què parla. Després d'aquestes històries amb tants infortunis em queden ganes d'anar a veure una comèdia i oblidar-me de tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada