El primer llibre que vaig llegir d'Amy Tan va ser "El club de la bona estrella". Em va agradar moltíssim, la narració solapada de les quatre històries i el mirall que posava entre mares i filles, la profunditat dels personatges i tot l'univers que desplegava sobre la cultura oriental: creences, costums, intuïcions, supersticions. Després vaig llegir "La dona del déu del foc", que a diferència de la primera, que tenia lloc a San Francisco, aquesta discorria en bona part a la Xina i comptava amb personatges més èpics, històries més tràgiques. Una constant de l'autora -vaig constatar - és aquest balança entre el món xinès i el món nord-americà, els personatges van i vénen entre aquests referents tan llunyans, i sovint això significa que el ritme de la narració va i bé al mateix compàs, entre el passat i el present. Amb la novel·la "La hija del curandero", és capaç de construir grans sagues familiars, amb clares diferències malgrat el passat comú a la Xina. La mirada oriental xocant amb la nova vida als Estats Units i l'opressió de la dona, són una música de fons constant. La seva ploma dibuixa històries amb connotacions èpiques, però sap també rebaixar-nos a dilemes quotidians i de plena actualitat mentre les dones de la família parlen en l'interior de les seves cambres. Avui els he endreçat en una prestatgeria. Els vaig llegir fa temps. Però és una autora que es mereix estar en el blog. Fa molts anys i encara recordo amb nitidesa algunes escenes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada