El document de Prats: l'èxode del 39

Estic llegint el llibre "El document de Prats" que em va passar una amiga per preparar-nos per la ruta de la retirada que farem a l'octubre, caminant per la zona de Camprodon. El pròleg, escrit pel fill d'un exiliat, té frases molt poètiques, paraules que suavitzen el relat d'un tema tan dur com la retirada republicana muntanyes a través, i em fan seguir llegint amb més convicció encara.

“En la massa del poble desplaçat de la Retirada, militars , civils, dones, homes i nens, en unes ben poques setmanes les ombres s’esberlen a Prats, entre 90.000 i 100.000, el càlcul es impossible, per la senda de dotze quilometres de davallada del Coll d’Ares fent ziga-zagues . Em fa pensar en Hannah Arendt : “ El segle XX serà el de les persones desplaçades”

"La Història obre els colls de les seves muntanyes i la transforma en una avinguda transitada"

" Sento fregar les ales de la justa memòria... tanmateix, es barregen altres veus, que avui, en els palaus de Madrid, targiversen com ho va fer la França oficial del 1936,..., al final organitzen l'oblit. Jo m'ho crec: es ret justícia a les víctimes, assenyalant als botxins, en aquest cas, Franco".

"La Retirada és una trobada de la geografia amb la Història"

"El donatiu de Prats i d'una part de la població francesa va ser Raó de poble contra raó d'Estat, és a dir, reconfort de llet contra llei de filferrades".

LLibert Tarragó