7.01.2011

Inaugurem el Llegat Cardona-Zarzoso









Ahir al vespre vam inaugurar. Primer acte públic al Museu de la nova regidora de cultura.
Vàrem demanar als visitants que ens ajudessin a precisar informació. I millorarem documentacions. A veure si tanquem amb el catàleg d'aquest llegat ben trabat. Enganxo part de la informació que hem elaborat pel full de sala.


El divendres 18 de juny de 2008 la Biblioteca Museu Balaguer formalitzava l’ingrés de trenta-set obres d’Armand Cardona Torrandell. Eren rebudes en llegat pòstum atorgat per la senyora Emília Zarzoso Salvat, vídua de Bartomeu Cardona Torrandell, germà de l’artista.

El lot està format per quadres de diferent cronologia que representen alguns dels cicles més importants de la trajectòria d’aquest artista. Aquest és el motiu pel qual hem posat el títol de “Trajectòries” a aquesta exposició temporal amb la qual es mostra tot el conjunt catalogat com a “Llegat Cardona-Zarzoso”. La institució vol fer així públic el seu agraïment.

El Llegat Cardona-Zarzoso inclou treballs principalment de dues dècades: de 1951 a 1974. Hi ha exemples de petits olis sobre taula dels inicis de l’artista, poc coneguts, i múltiples imatges de gats, barques, màquines, testes, contemplacions espacials, molt comuns en el seu repertori. Com a peces remarcables hem d’esmentar el quadre que porta el títol de Djamila (personatge inspirat en el llibre de Simone de Beauvoir i Gisèle Halimi Djamila Boupacha. Proceso a la tortura), per la qual l’autor sentia una especial estimació, i també el collage La bandera del Vietcom. Testimonis de la presa de posició de l’artista vers els conflictes bèl•lics, en les quals denuncia les atrocitats, en aquest cas, de les guerres d’Algèria i del Vietnam.


Armand Cardona Torrandell (Barcelona, 1928 – Vilanova i la Geltrú, 1995), vinculat a Vilanova des de 1932 per la professió dels pares com a mestres de l’escola pública, era un artista compromès, mogut sempre per inquietuds que anaven molt més enllà de la seva persona. Lector apassionat, ja des de ben jove passava hores i hores a la Biblioteca Balaguer llegint llibres de tota mena. La literatura està molt present en les seves obres i és pràcticament indissociable d’aquestes.

Des de la primera exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona (1957) fins que la salut el va fer retirar, Cardona es va forjar un nom en les avantguardes catalanes a base de tenacitat i talent i va aconseguir crear un cosmos propi.

Una part important dels seus treballs són també les escenografies que va realitzar. En aquest terreny, destaquen entre altres, els decorats de l’obra Ronda de mort a Sinera que es va presentar l’any 1965 al teatre Romea de Barcelona (text de Salavador Espriu) i els que creà per a La Bona Persona de Sezuan (text de Bertol Brecht), ambdues obres dirigides per Ricard Salvat.

La ciutat de Vilanova, on va executar una bona part de la seva obra, li ha dedicat diverses exposicions al llarg dels anys. Amb aquest llegat romandrà un bon testimoni del seu llenguatge plàstic al catàleg del Museu Balaguer.