A tot l'equip ens ha fet il·lusió.
Un patrimoni poc explorat
Si mantenen la curiositat i ganes de gaudir d'una exposició excel·lent, no dubtin a viatjar a Vilanova i la Geltrú per veure 'La pau i la guerra' de Jacob Jordaens. Història d'un quadre, una magnífica mostra de pintura clàssica, especialment situada en el barroc, que es complementa amb nombroses peces del fons del Museo del Prado que té la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, situada a escassos cinquanta metres de l'estació del tren. Tot i que la peça que hi dóna títol es podrà veure habitualment, l'exposició esmentada és manté fins al 26 de juny. Aquest quadre no pertanyia a la col·lecció de Víctor Balaguer ni tampoc forma part del fons d'El Prado que el museu conserva, sinó que va ser una donació de Ramon Estruch (1816-1884), indià sitgetà, polític català a Madrid i amic personal de Balaguer.
Atribuït històricament al mestre flamenc Jacob Jordaens, el quadre va passar nombroses vicissituds durant el segle XX, fins a l'extrem de desaparèixer de la col·lecció exposada. La restauració per un grup d'especialistes i la tasca de recerca realitzada per l'equip de Mireia Rosich –directora del museu– han obert diferents teories sobre l'autoria de la peça, que desenvolupem en el reportatge de les pàgines centrals.
Tot és en realitat una excusa per parlar d'una col·lecció extraordinària, que no és prou coneguda al país i que es mereixeria un reconeixement. No sabem si la peça espectacular és de Rubens, Jordaens o un altre mestre de l'escola flamenca barroca, però en la col·lecció hi ha altres peces del mateix Rubens, a més de les d'El Greco, Van Dick, Murillo, Ribera i Goya. Altres sales de la Biblioteca Museu contenen els llibres de Balaguer en un espai únic, una col·lecció de pintura catalana amb Fortuny, Casas, Rusiñol, Mir i companyia, una altra d'art contemporani i fins i tot unes col·leccions etnogràfiques i arqueològiques, entre les quals podem trobar la mòmia egípcia d'un nen, que fascina.
Són les joies d'un patrimoni gairebé ocult, però que es mereixeria més respecte per part d'una població massa acostumada a l'embrutiment i la banalitat. Un tresor a tocar de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada