La vaig veure fa poc. Recordo haver llegit algunes crítiques quan l'Emilio Aragón es disposava a fer un drama de postguerra. Aquest període de la història encara ens posa els pèls de punta. En aquest cas el feixista que manava semblava menys dolent del que s'esperava d'ells, i la final entens que era una farsa. Poètic el treball d'Homar. Quin temps més gris. L'Imanol en una altre país seria un actor d'Enciclopèdia i aquí s'ha quedat amb serials de vespre eterns, anillos de oro y el cuéntame aquest. Malaguanyat, diríem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada