Col·leccionistes del país

M'ha arribat el catàleg de l'exposició actual del MNAC sobre realisme i apareix aquesta foto de l'entrada del museu. En el capítol dedicat a clients dels pintors realistes també parla de Víctor Balaguer. Faré una altra entrada.

Aquest personatge, Sebastià Anton Pascual, m'interessa per dues coses (apart de que és fill de Vilanova), perquè tenia una col·lecció molt important, dels pocs de la seva generació- un pèl anterior a Balaguer encara- i perquè sembla que Balaguer s'inspirà en la seva casa del carrer Xuclà per fer el museu. Ho torna a afirmar Fontbona en aquest catàleg.

La nostra orla té una inscripció a l'angle dret "Teixidó copia de Martí 1889" que ens dóna la pista de què aquesta és una còpia que fa el pintor Modest Teixidor del retrat que havia fet anteriorment Martí Alsina, un dels artistes protegits per Sebastià Anton Pascual.

Pascual fou Diputat provincial i a Corts (no pas pel bàndol liberal, per això és curiós que financés a Martí Alsina, tan esquerranós). Des dels seus càrrecs maldà tant com va poder per Vilanova.

És un dels personatges retratats en els medallons que decoren l’interior de la cúpula del Museu . Se’l coneix com un col•leccionista culte i selectiu que, amb coneixement i tenacitat, va muntar un veritable museu particular , i alhora, es dedicà a protegir també molts artistes coetanis . “Un mecenes amb sensibilitat social”, com el defineix Puig Rovira . Tenia en la seva propietat quadres barrocs de l’escola espanyola i italiana, però també bones teles de romàntics (Lorenzale, Rigalt) o realistes (Martí Alsina, Caba). Obres que llavors eren d'art rabiosament contemporànies.

Va acumular milers d’objectes , donant preferència a la pintura. Per poder instal•lar les seves graduals adquisicions va haver “de fer obres a la casa on vivia al carrer Xuclà, i va obrir una claraboia en el pis superior” . Va mantenir la subdivisió clàssica entre de pintura antiga i pintura moderna a l'hora de disposar els quadres, i va pensar detingudament com exhibir-les, en termes que avui qualificaríem de museogràfics, al voler aportar llum zenital a determinades sales. Aquesta manera de fer sembla que influí en Balaguer a l’hora de dissenyar els espais a Vilanova on també faran una clara distinció entre pintors antics i moderns, i on obriran un lluernari al bellmig del sostre de la pinacoteca cobrint-lo amb un velum per matisar la incidència directa del sol sobre els quadres .