L'he vist a casa. No entenc om el diari Ara la venia aquest diumenge per 10 euros quan encara està en cartellera i amb tant de premi Gaudí i Goya podria haver viscut més temps una dolça victòria, poc habitual en cintes catalanes. Però aquí la tenim, per 9'95. M'agafen ganes de llegir la novel·la per seguir amb més matisos la trama, a cops tan insinuada que no sé si m'ha quedat clar. Quanta misèria en aquest país. Als pobles petits havia de ser una tortura la postguerra més immediata. No és una pel·lícula més de la postguerra, únicament. La transformació del nen és un argument en sí mateixa. A mi també m'emprenyava molt que els adults amaguessin la informació, com si fóssim idiotes. Erem petits, però no tontos. I el que no es diu, sovint al cap d'un nen es fa encara més gran...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada