Vaig escapar-me un moment per veure-la al migdia. Des de la reobertura que no hi havia anat. Tenia certa curiositat pel cèlebre mitjó. Per trobar-lo vaig haver de pujar tres pisos per unes escales solitàries. Estava allà en una terrassa amb paviment de fusta que me l'havia imaginat molt més gran. Les illes de l'Eixample mai defrauden per dins. Sempre m'han agradat aquells finestrals de la part interna. Després vaig revisitar la col·lecció de la permanent perquè l'exposició temporal d'aquest artista basc que tenen ara, el Aranberri?, no em va interessar gens. Un cop al pis de dalt l'espai és molt especial, hi ha poques obres, és un recorregut fàcil de pair. Em quedo, però amb la biblioteca, un lloc màgic.
http://www.fundaciotapies.org/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada